Lideratge solidari

Al llarg dels anys m’he trobat amb moltes persones que es definien a sí mateixos com a líders. Un fet que sempre m’ha semblat, si més no, curiós doncs sóc dels que pensa que ser mereixedor d’un qualificatiu tan rellevant com aquest és quelcom que no ho hauria de decidir un mateix. De líders hi ha de molts tipus però es poden agrupar en dos grans grups: els autoritaris i els solidaris.

Els primers són els que pretenen convèncer els seus amb arguments tan barruers com “confia en mi, que jo faré que tinguis èxit“, quan en realitat el que volen dir és “fes el que jo et digui, perquè t’ho dic jo que sóc el teu líder“. Són éssers que se senten superiors a la resta. Personatges que creuen que la veritat absoluta és la seva veritat i que promouen allò tan radical de “o estàs amb mi o estàs en contra meva“. Els solidaris per la seva banda, són els que entenen que el lideratge és un repte per aconseguir que cadascun dels seus col·laboradors tregui el millor que porta dins. Són els que practiquen un lideratge que rebutja els protagonismes individuals per atorgar-lo a l’equip, perquè saben que l’equip està per sobre dels personalismes i de les jerarquies. Són els que comprenen que l’èxit no es seu sinó de tots i que no es possible aconseguir-ho sense el compromís de cadascun dels que en formen part. Però al mateix temps, no defugen la responsabilitat per prendre decisions difícils quan toca, perquè saben que es a ells a qui els correspon fer-ho.

Des de sempre m’ha interessat tot el relacionat amb el lideratge i en especial el que fa referència al lideratge de tipus solidari. És per això que recentment vaig llegir amb molt d’interès el capítol d’un llibre on l’autor expressava la seva visió del que significava posar practicar aquest tipus de lideratge. I deia coses tan interessants com:
Liderar és convèncer, no imposar. Significa tractar la gent del teu equip com companys i mai com subordinats ni com adversaris. El poder intel.lectual d’una idea i la forma en que pot canviar les coses és molt més captivador i ens reafirma molt més davant dels altres i de nosaltres mateixos que la imposició de les nostres idees mitjançant l’estratègia o la força que pugui proporcionar-nos la nostra posició en l’organigrama.
El lideratge ha de ser transversal i horitzontal, no jeràrquic i vertical. El lideratge suposa sempre una actitud dialogant, és un procés multidireccional. El lideratge solidari suposa que els lligams entre els líders i els liderats han d’enfortir-se. Per a enfortir aquests lligams l’essencial és la confiança i la comunicació entre tots.

El treball de líder demana un profund compromís amb el desenvolupament personal i professional dels altres, i demostrar que tothom té poder per triar i possibilitats efectives que les seves opinions siguin escoltades. No crec en els líders carismàtics sinó en aquells que fan del compromís amb el seu equip l’aposta fonamental. Un bon equip serà aquell en què cadascun dels responsables de les diferents àrees sàpiga més que el seu cap.

La responsabilitat final d’una decisió l’ha d’assumir en molts casos el cap de l’equip, el líder. La presa de decisions no és un fet, sinó un procés. L’important no és qui pren la decisió final sinó que aquesta decisió sigui el producte, el resultat d’una deliberació entre tots i que tots hagin pogut prendre part … amb el convenciment que els seus punts de vista han estat valorats amb atenció i amb respecte.

Avui dia se’ns fa difícil trobar persones que practiquin aquest tipus de lideratge, per això s’agraeix tant quan trobem algú que ho fa. I els socis i simpatitzants del Barça ho sabem molt bé perquè a Can Barça tenim un líder solidari. En Pep Guardiola amb la seva manera de fer i d’entendre com s’ha de liderar un vestidor ha aconseguit que els culés ens sentim orgullosos del nostre equip. Però el club no és tan sols el que formen els equips esportius i els seus èxits. El club també està format  pels socis, els simpatitzants i tota la gran massa social que hi ha darrera, perquè són ells qui fan possible que el Barça sigui en realitat més que un club. És per això que cal que aquesta manera de fer que posa en pràctica en Guardiola, vagi més enllà del primer equip de futbol i arribi també a aquells que haurien de vetllar pels interessos generals de la entitat.

El 13 de juny els socis del Barça escolliran una nova junta directiva i un nou president. Hauran d’escollir entre totes les candidatures qui volen que dirigeixi el seu club, però amb la seva decisió també escolliran qui volen que sigui el màxim responsable de representar arreu del món el club amb el que s’identifica tot el barcelonisme. És per això que cal que els socis del Barça abans de decidir a qui volen atorgar el seu vot valorin si entre els candidats hi ha algú mereixedor del qualificatiu de líder solidari. És per això que cal que els socis del Barça, abans de decidir a qui volen atorgar la seva confiança el proper dia 13 sàpiguen que les afirmacions anteriors, que tant ens recorden l’estil de treball i la manera de fer d’en Pep Guardiola, corresponen a en Sandro Rosell i a la seva manera d’entendre com s’han de fer les coses. I és per això que no tinc cap dubte que el millor president que pot tenir el Futbol Club Barcelona és en Sandro Rosell. Perquè només qui té clar que tots som el Barça serà capaç de fer que els socis, els simpatitzants i tota l’extensa massa social que conforma aquest club també es senti orgullosa dels seus representats institucionals.  #Sandropresident

Kim Ruiz

ksibe.blogspot.com/