Una bona persona bona

Quan em van proposar pertànyer al Consell 2.0 no coneixia a en Sandro Rosell. Només sabia d’ell el que ens explicaven els mitjans de comunicació tradicionals.

Haig de reconèixer que, com a Vicepresident del Barça, la imatge que em transmetia el personatge públic era la d’algú apassionat pel club, amb el seny necessari per ocupar el seu càrrec, i a la vegada, proper a la gent i respectuós amb els que pensaven diferent. Una sensació de saber-fer que va acabar de refermar-se quan va decidir defugir de la polèmica i la crítica visceral que alguns dels que, fins llavors van ser els seus companys de viatge, van fer contra ell quan va decidir finalitzar la seva etapa a la directiva blaugrana.

És per això que la proposta de pertànyer a un grup de persones que de forma voluntària es plantejaven donar suport a la candidatura de Sandro Rosell a la Presidència del Barça em va semblar molt interessant. Però abans de decidir si participava o no, em calia conèixer més a en Sandro Rosell, a la persona que hi ha més enllà del personatge públic.

A la primera trobada que vam tenir tots plegats, en Sandro ens va explicar la seva visió del que pensava que havia de ser el Barça. Els valors que havia de transmetre el millor club del món a tota l’extensa massa social que se sent identificada amb els colors blau i grana, però també ens va explicar la seva actitud front la vida. Va respondre de manera clara, directa i senzilla totes les qüestions que vam posar sobre la taula sense esquivar-ne cap ni una.

Ens va deixar clar coses tan importants com que per ell el Barça és l’entitat més integradora de Catalunya; que valors com la fidelitat, l’honestedat i la transparència son els que realment donen sentit a la vida; que no l’interessa la política i que el què realment compta no és què fas sinó com ets.

D’aquesta primera reunió vaig  sortir amb la ferma convicció que pagava la pena participar activament en la candidatura de Sandro Rosell, a títol personal, sense ànim de lucre, per barcelonisme i, sobretot, per creença d’un projecte i d’un model de gestió pel nostre club millor que l’actual, els motius de tots els que formem part del Consell 2.0.

Posteriors reunions del Consell, participar a la twitter-entrevista, assistir a Iniciador Barcelona i la lectura del llibre Benvingut al món real m’han permès, mica en mica, anar coneixent cada vegada mes la persona d’en Sandro Rosell. I aquest coneixement més proper m’ha servit per refermar la impressió que ja em transmetia el personatge públic que tothom coneix. M’ha servit per acabar d’estar plenament convençut que en Sandro Rosell és, sens dubte, una bona persona bona capaç de presidir millor que ningú una entitat tan important en l’àmbit social com el Futbol Club Barcelona, el millor club del món.

Kim Ruiz

www.ksibe.com